Qui més estima - Mishima
Miro les estrelles amb adelit
Però també entenc que jo si fos per elles
Em podria estar podrint a l'infern
En canvi aquí a la terra la indiferència
No és el principal hem de temer dels homes
De les dones i dels animals
Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres
Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor
Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Cada admirador com crec que sóc
Estrelles a qui sé interesso ben poc
Tampoc ara que les veig podria dir
Que n'hagi enyorat alguna des d'aquest matí
Com ens sentiríem si cremessin els astres
Amb una passió no corresposta per nosaltres
Si no pot haver-hi igual estima
Si no podem sentir el mateix amor
Deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Si totes haguessin de desaparèixer o de morir
Hauria d'aprendre a mirar cap a un cel buit
I veure en l'absolut de foscor quelcom gloriós
Tot i que això em costaria
Una mica més d'un dia o dos
Una mica més d'un dia o dos
Una mica més d'un dia o dos
Una mica més
Una mica mes
Una mica mes d'un dia o dos